Llibres en català

Aquesta és una història d'amor entre dues vaques. També és la història d'uns quants parts complicats, i de maternitats doloroses. És una història de decisions difícils. I és també una història de connexions inesperades.

Un coit que es perllonga durant lustres i lustres; un incansable devorador de lletres; un trist oficinista a Lloret, tractant de lligar… Tot aquest prodigiós ventall imaginatiu ha estat treballat fins a convertir cada conte en una obra perfecta, rodona, indefugible.

Quan i com va sorgir Catalunya?
Quina és la història de la bandera catalana?
Per què l’expansió catalana es va dirigir cap al Mediterrani?
Quin és l’origen de la Generalitat?
Quin és el text en català més antic que es conserva?

Manual per a dones de fer feines és una tria dels millors contes de Lucia Berlin, una autora poc reconeguda en vida que ara està rebent, per fi, l'atenció que es mereix. Els relats, gairebé sempre autobiogràfics, constitueixen un retrat de les angoixes i aventures de l'autora, que va afrontar sempre la seva vida convulsa i complicada amb alegria i bon humor.

Esteu a punt de submergir-vos en una història plena de suspens. A estones pensareu que res no té solució, però una nova pista us retornarà l'esperança. I diem “pista” perquè el protagonista d'aquest llibre és un detectiu. De fet, el més famós entre els ratolins: Basil.

Un fill escriu una carta a la seva mare, que no sap lle-gir. La carta és, en realitat, un examen de consciència, un repàs dels elements que han anat formant la seva identitat: com a fill d’una família de vietnamites que van fugir del seu país cap als Estats Units i com a jove que descobreix i assumeix la seva homosexualitat.

Califòrnia. Estiu de 1969. L’Evie, una adolescent a punt d’endinsar-se en l’incert món dels adults, es fixa en un grup de noies en un parc: vesteixen de manera descuidada, van descalces i semblen viure felices i despreocupades, al marge de les normes. Al cap d’uns dies, una trobada fortuïta propiciarà que una de les noies –la Suzanne, una mica més gran que l’Evie— la convidi a acompanyar-les. Viuen en un ranxo solitari i formen part d’una comuna que gira al voltant d’en Russell, músic frustrat, líder, guru.

MILLOR LLIBRE D'ECONOMIA PER AL FINANCIAL TIMES
La història de com Amèrica del Nord ha passat de ser un mercat obert i competitiu a ser una economia en què unes quantes empreses dominen indústries clau que afecten la nostra vida quotidiana. Els monopolis digitals com ara Google o Facebook fan de guardians del món digital. Tenim la impressió que decidim, però per a la majoria de les decisions crítiques, quan es tracta d'internet d'alta velocitat, assegurances mèdiques, atenció sanitària, xarxes socials, cerques a internet o fins i tot béns de consum com la pasta de dents, disposem només d’una o dues empreses. El mite del capitalisme és la història de la concentració industrial, però és una cosa que importa a tothom, ja que els interessos no podien ser més grans.

A partir de les seves pròpies vivències, Virginie Despentes elabora un manifest feminista combatiu i demolidor, un text desacomplexat i contundent que ataca sense pèls a la llengua el discurs benpensant sobre l'experiència femenina, el matrimoni, la maternitat i altres temes tan polèmics com la violació, la prostitució i la pornografia. Una injecció d'adrenalina.

La tendresa no és una cosa ni un objecte. Evoca un tipus de vincle. Entre el pare i el fill, entre dos vellets asseguts en un parc, qui sap si també un monitor i un intern a l'interior d'un hospital psiquiàtric. Molt ben representada en les escenes de la pintura i l'escultura, la tendresa constitueix un vincle molt fràgil, però també es converteix en un pessic al cor.

Reunim en dos volums l’obra (quasi) completa de Jaume Sisa, el cantautor galàctic autor del clàssic Qualsevol nit pot sortir el sol, i els seus alter egos Ventura Mestres, Ricardo Solfa, Armando Llamado i el Viajante. Repartits en set llibres, cada un dels dos volums expliquen les vides conquistades per Sisa: la vida cantada, la somiada, la pensada, la viscuda, la prestada, l’amagada i la reencarnada.

Londres, anys vuitanta del segle passat. Un Londres distòpic i alternatiu, en què la història ha seguit uns camins diferents. Per exemple, el Regne Unit ha perdut la guerra de les Malvines i el científic Alan Turing no s’ha suïcidat de resultes del judici per homosexualitat al qual va ser sotmès als anys cinquanta, sinó que continua viu. No només viu, de fet, sinó plenament actiu i dedicat al desenvolupament de la intel·ligència artificial, camp en què ha aconseguit crear els primers éssers humans sintètics, uns prototips que bateja amb els noms d’Adam i Eva.

Escrita amb una prosa hipnòtica, Germans d’ànima retrata el descens als inferns d’un jove soldat colonial en una Europa en guerra. Plasma l’horror quotidià de les trinxeres, però també evoca el món i els éssers estimats que l’Alfa i en Mademba han deixat enrere, i aprofundeix en la seva identitat escindida. Una novel·la enlluernadora, esfereïdora, inoblidable.

Escrit com una cartografia de les últimes dècades i —potser— les que vindran, Traça un perímetre aplega quatre moviments. Del relat històric a la re-cerca detectivesca, la faula, el reportatge i la ficció pulp, les aventures que s’hi narren travessen paisatges canviants per la força dels seus personatges. Entrellaçats de vegades conceptualment, de vegades pels seus protagonistes o narradors, els quatre relats de Traça un perímetre componen un retrat calidoscòpic d’una societat malalta, d’un temps i les seves misèries, que són les nostres. Els personatges que donen vida al nou llibre de Cesc Martínez estan abocats a una recerca perpètua en un espai que es plega i s’esquinça contínuament, obligant-los a obrir, l’un rere l’altre, tota mena de camins imperfectes.

La Mila, la narradora d’aquesta novel·la, va néixer a finals dels anys setanta en un barri apartat i mal urbanitzat, encaixonat entre una autopista, un cementiri i un polígon industrial. Filla de pagesos que van haver de canviar el tractor per la cadena de muntatge, en el seu lèxic familiar més remot hi sobresurten els mots pòrtland del ciment amb què van tapar l’era de casa i kennebec de les patates que plantaven a l’hort. Els pares no la duien de vacances ni a sopar a fora, però la portaven a veure un curandero que un dia li va dir que tenia un do que s’aniria manifestant amb el temps.

Vet aquí un llibre rar, especial, i de títol aparentment impossible: l’autoretrat d’un arquitecte escrit per un llibreter. Josep Cots va conèixer Jordi Garcés perquè el seu estudi d’arquitectura estava situat a prop de la primera ubicació de la llibreria Documenta i n’era client. De mica en mica, les seves visites van anar agafant la forma d’unes ràpides «converses de taulell», sempre interrompudes pel tràfec del dia a dia. Però eren tan riques i suggeridores, tan prometedores, que, a fi nals de 2015, Cots va proposar a Garcés d’allargar-les per extreure’n tot el suc i fi xarles en un llibre.

Aquest és un relat de fantasmes. Una novel·la que comença amb un retorn i acaba amb un udol. La narradora de Les possessions vola de Barcelona a Palma per posar fre a l’espiral conspiranoica del seu pare, que amb la jubilació ha passat de ser un plàcid professor d’institut a iniciar una batalla legal contra un presumpte delicte urbanístic.

En Déodat és el nadó més lleig del món, però a mesura que creixi demostrarà que posseeix una ment privilegiada. No obstant això, tindrà dificultats serioses per comprendre els misteris de l’amor. La Trémière, per contra, és una nena d’una bellesa captivadora, però es mostra passiva, només parla quan és imprescindible i no sembla que reaccioni davant les provocacions. I, com que els pols oposats s’atreuen, els inadaptats Déodat i Trémière estan destinats a trobar-se…

Aquesta apassionant saga familiar és un festí literari en què es barregen l’amor i la mort, les passions que trenquen tabús i els desitjos inassolibles, la lluita per la justícia i el dolor causat per la pèrdua de la innocència, el pes del passat i les arestes del present. Arundhati Roy ha estat comparada per aquesta novel·la prodigiosa, de la qual es compleixen vint anys, amb Gabriel García Márquez i Salman Rushdie.

Laboratori lector presenta una visió àmplia, inter­disciplinària i divertida de la lectura. És només un llibre, però inclou tota mena d’experiments, com en uns autèntics «jocs reunits»: comprovar l’amplitud de les fixacions oculars, descobrir els automatismes del cervell, prendre consciència de les inferències que fem o de la manera com treballa la memòria, o revisar les estratègies amb què explorem un escrit per detectar-ne la intenció, l’estructura o la ideolo­gia.